Cal insistir que envellir és una oportunitat i no una excusa per a la resignació. Envellir no és un problema, si som capaços de viure actius, encara que jo no conec cap etapa de l'existència de l'ésser humà en la qual no hagi problemes.

Aristòtil deia: "viure bé és millor que viure", i es tracta d'això: de mentalitzar-nos que formem part de la societat i dintre d'ella hem d'aprendre i d'establir el nostre "espai ". Viure bé és buscar al·licients dia a dia, organitzar aquest temps renovat amb activitats que mantenen la nostra ment ocupada i el nostre estat físic en les millors condicions. Les activitats de manteniment i de prevenció haurien de ser aspectes que formessin part de la nostra vida diària. La prevenció és important sempre, però d'una forma molt especial quan som majors.

Un estudi sobre persones depenents a Espanya, realitzat per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ens proporciona unes dades que són molt eloqüents sobre la situació d'algunes persones majors. A Espanya hi ha 3.528.221 persones que tenen algun tipus de discapacitat. D'aquestes un 70% són persones majors de 65 anys i un 58% són dones. A això cal afegir que un 34% de les persones majors de 65 anys tenen problemes de dependència, i d'aquestes el 80% són ateses per la família. Els tipus de discapacitat són principalment osteoarticulars, mentals, auditius i visuals.

A la Unió Europea hi ha un 20% de persones que són majors de 65 anys i l'any 2050 el percentatge s'elevarà al 30%. Aquestes dades són indicatives del que avui tenim i del que pot ser el futur, per tant si aprenem a envellir de forma més o menys activa, participant i involucrant-nos més en la vida de la societat, els índexs de dependència disminuiran. A més, cal destacar que amb el nostre treball impulsarem més recursos i millors respostes per perllongar i gaudir més de la nostra autonomia, encara que aquesta sigui amb suport.

Els avenços de la ciència, l'increment de la xarxa d'associacions de majors, la diversitat d'activitats socioculturals i, molt especialment, la major presa de consciència per part dels més grans del seu important rol social poden millorar la situació.

Kierkegaard, -un famós filòsof danès- deia "La vida només pot ser compresa cap a enrere, però únicament pot ser viscuda cap endavant". I tenia moltes raons per expressar-se així. La distància dels fets ens dóna una perspectiva suficient per comprendre'ls o, almenys, entendre perquè van anar d'una manera i no d'una altra. Però viure, el que es diu viure, només es pot fer obrint-nos a tot el que el present ens ofereixi des de l'exercici de la nostra capacitat d'opció, de la nostra llibertat i d'alguna cosa tan important com la voluntat. Viure cap enrere, com deia Kierkegaard és impossible, perquè ja no es pot rebobinar el temps i, perquè mentre ens dediquem a aquesta obstinació impossible, deixem passar el que ens és donat: l'oportunitat de descobrir coses que només es troben quan les persones es fan grans. No són ni millors ni pitjors. La majoria de les vegades són les mateixes coses vistes amb altres ulls, amb aquests mateixos ulls que han vist tantes vegades posar-se el sol, sense adonar-se com és de bonic un capvespre amb núvols vermells que anuncien dia ventós.

"Veure anterior"

"Veure següent"