No és el mateix mirar per una finestra el mateix paisatge de tots els dies, mirar sense veure, que intuir el que podem fer per nosaltres, pels altres o amb els altres. Això és viure cap endavant, acumulant experiències, sense renunciar a res, però sense perdre aquests àmbits de relació social, que no són només persones, sinó llocs, quefers, entreteniments, nous hàbits i, sobretot, pensar-se i sentir-se viu.

En aquest any europeu de la discapacitat comentarem algunes de les facetes que poden incidir en la dependència dels majors o, dit en altres paraules, en les situacions o en les circumstàncies que poden afectar l'autonomia dels majors. Però no ens quedarem en el diagnòstic o comentari, sinó que plantejarem també les alternatives per a "viure cap endavant" o "néixer a cada instant". No és una visió utòpica per massa optimista, sinó que entre tots reflexionarem sobre hàbits saludables, no només preventius sinó també pal·liatius.

Hopkins, aquest home savi, que des de tan jove es va veure afectat per una greu malaltia degenerativa, no per això es va limitar en altres potencialitats, com era en el seu cas una extraordinària intel·ligència per a la ciència. És un exemple extrem i a més el d'un home que va viure la discapacitat màxima sent jove. Amb això vull reiterar la meva confiança en les possibilitats de tot ésser humà que, sobreposant-se a les seves limitacions, s'obstina a viure cap endavant. Aquest és un any per difondre les possibilitats tècniques, culturals, socioeducatives, sanitàries i assistencials que poden millorar la qualitat de vida de les persones majors. De tot parlarem, però sense deixar enrere una cosa en la qual jo crec profundament i per la qual jo segueixo treballant: el voluntariat de majors i per a majors.

Són dues formes d'expressió solidària i els majors se'n beneficien de les dues, bé per rebre, bé per donar. Ha hagut diverses experiències amb resultats molt bons, però en la majoria dels casos, el voluntariat de majors s'ha reduït a un cercle tancat entre els propis majors o a experiències positives de convivència amb joves. No obstant això també vull comentar el voluntariat de "seniors", com transmissors de coneixements, oficis, quefers, anècdotes didàctiques en centres d'Educació Infantil i Primària, i en centres d'acollida de menors en situació de desemparament. Voluntariat amb imaginació, en petits grups que treballin en xarxa en el seu entorn, el voluntariat d'Internet, que no és només de recerca sinó de comunicació, que no és d'aïllament, sinó participatiu.