|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
|
L'augment de l'esperança de vida ha estat l'element demogràfic més destacat del segle XX. A ell es deu el portentós creixement de la població mundial, com també innombrables transformacions de la nostra forma de viure i de percebre l'existència. La primera fase d'aquesta veritable revolució demogràfica l'anomeno "democratització de la supervivència": si a començaments del segle XX, el 20 % de les persones nascudes morien abans de complir un any, a començaments del segle XXI resulta que el 90 % podem aspirar a arribar fins als 65; si el 1900 la vida probable -la que assoleixen el 50 % de les persones nascudes- era d'uns 35 anys, actualment, el 2000, el 50 % poden aspirar a ratllar els 85 anys.
A partir d'aquí s'inicia la segona fase en la prolongació de la vida: la conquesta de les grans edats. No només la gran majoria de les persones nascudes poden aspirar ja arribar a la vellesa, sinó que avançaran en bloc per les edats que abans eren minoritàries, aquelles a què només accedien els privilegiats de la supervivència, per explorar les edats desconegudes, les que ultrapassen els cent anys, aquelles de què només es tenen referències mítiques.Quan m'adreço a les persones que componen l'auditori de les meves conferències, els manifesto que, estadísticament, la seva vida probable és molt superior als 85 anys que corresponen a un nounat actual en el cas que es mantinguin senzillament les condicions de supervivència, i que per a ells s'acosta més als 100 anys que donen títol a la meva exposició. En primer lloc, la vida probable creix amb l'edat de les persones, perquè com més grans són, més alt és el nombre d'obstacles que han superat amb èxit. En segon lloc, pel fet d'estar presents en un acte cultural, se'ls suposa un estat de salut i una disposició mental i intel·lectual superiors a la mitjana de les persones de la mateixa edat, cosa que els confereix millors probabilitats de supervivència.
Finalment, el lapse de temps que separa la seva edat actual de la vida probable resultant és un període que se situa en la primera meitat del segle XXI, en què es preveuen notables avenços en el tractament de les malalties i dels mals propis de l'edat avançada, cosa que contribueix a millorar encara les seves expectatives.En conjunt, per tant, no resulta temerari pronosticar una vida probable de 100 anys per a les dones que assisteixen a la conferència i una mica menys per als homes. Generalitzant, i de manera conservadora, es pot afirmar que la meitat dels assistents superaran els noranta i molts. "Veure següent"
|
|
|
|
|
