QUÈ HA PASSAT AMB EL CANVI DE LA PESSETA A L'EURO? PENSEM EN EUROS?

* Tècnicament, el canvi de la pesseta a l'euro s'ha dut a terme correctament.
* Però, pensem en euros?; ens hem acostumat al valor de les coses en euros? En veure el preu d'un article en euros, som capaços de saber ràpidament si és car o barat, o primer ens cal fer la conversió a pessetes?
* Avui encara continuem pensant en pessetes quan volem conèixer el valor real d'un article determinat.
* En alguns casos, amb productes d'imports petits però d'ús quotidià, fem una conversió aproximada, en què ens deixem els cèntims d'euro.

CONEIXEM EL PREU EXACTE DELS PRODUCTES D'ÚS QUOTIDIÀ?

* De quants productes que comprem habitualment en coneixem l'import exacte, inclosos els cèntims?
* Abans, amb la pesseta, recordàvem aproximadament els preus d'uns 18 o 20 articles.
* Ara, amb l'euro, només aconseguim recordar el preu exacte d'uns quants productes, com ara el pa i el diari.

ELS CÈNTIMS COMPTEN

* Cal donar als cèntims d'euro la importància que es mereixen. Només així aconseguirem d'adaptar-nos a la nova moneda i d'evitar pujades de preus injustificades.

HAN PUJAT ELS PREUS AMB L'ARRIBADA DE L'EURO?

* Les autoritats europees i nacionals s'han resistit a admetre que la introducció de l'euro ha afavorit l'augment de preus d'alguns productes, però els consumidors saben que amb l'arribada de l'euro s'ha produït un increment ostensible dels preus d'alguns articles de consum diari.
* Segons el govern, l'any passat els preus, mesurats per l'IPC, han pujat només un 4 %.

CAL FAMILIARITZAR-SE AMB CONCEPTES ECONÒMICS QUE AFECTEN LA NOSTRA BUTXACA: QUÈ ÉS L'IPC?

* L'índex de preus al consum (IPC) és el valor mitjà dels preus dels béns i serveis que una família representativa de totes les llars espanyoles (els fills de la qual viuen a la llar i que encarà està equipant la casa) compra al llarg d'un any, des dels aliments fins als electrodomèstics.
* Li assignem un preu a cada producte que adquirim i extraiem la mitjana del conjunt de tots aquests preus, tot donant més importància als que més comprem. Aquesta mitjana la comparem amb la de l'any anterior de manera que poguem establir el percentatge d'increment de l'IPC.
* Però per a les llars que estan formades per gent gran, que tenen fills fora de la llar i l'habitatge equipat, i per a aquelles que compren bàsicament aliments i altres béns de consum quotidià, els preus han pujat molt més.

L'ARRODONIMENT I LES SEVES CAUSES

* Aquestes pujades injustificades dels preus, en molts casos tenen molt a veure amb l'ARRODONIMENT.
* L'arrodoniment es produeix quan no es té en compte la importància dels cèntims d'euro quan fem la conversió d'una moneda a una altra.
* Per afavorir el càlcul mental de la conversió hem identificat la pesseta amb el cèntim d'euro. Ara bé, un cèntim d'euro val un 66 % més que la pesseta.

* Abans, quan deixàvem una propina de deu pessetes, ens donava la impressió de quedar "com uns senyors". Ara ens fa cosa deixar deu cèntims d'euro perquè ens sembla poc, i tanmateix estem deixant una propina molt més alta que abans.
* Aquesta dificultat de calcular ràpidament el valor de les coses en euros, ens ha fet una mica insensibles a l'arrodoniment i a l'increment de preus.

QUÈ PODEM FER PER EVITAR L'ARRODONIMENT I LES PUJADES DE PREUS?

* Hem de ser capaços de recordar els preus exactes, inclosos els cèntims, dels 18 o 20 articles que abans sabíem de memòria. Només així serem capaços de saber de manera immediata si una cosa és cara o barata.
* Hem de comportar-nos com ho faríem si ens anéssim a viure a una ciutat d'un país diferent del nostre, amb una moneda diferent.
* Durant un temps hem de conservar els tiquets de compra i anar apuntant en una llibreta el preu exacte, inclosos els cèntims, dels productes de la compra diària en diversos establiments. No hem de tenir inconvenient ni vergonya de fer aquesta noteta de preus.
* Hem d'utilitzar els establiments que tenen doble etiquetatge de preus, en euros i pessetes. Això ens permetrà d'acostumar-nos més de pressa a la conversió.
* Hem de reclamar a les autoritats i a les associacions de consumidors que pressionin perquè més establiments facin servir el doble etiquetatge.
HEM DE SER CONSUMIDORS EXIGENTS

* Hem d'acostumar-nos a reclamar i a dir que no ens agrada el servei quan no se'ns tracta bé o quan veiem que els preus han pujat de manera injustificada.
* Si no som més exigents amb els preus i amb la qualitat dels articles que comprem, les empreses no tindran pressions per millorar.