La preocupació per la imatge personal és una cosa que ens acompanya al llarg de la vida. Aquesta preocupació va molt lligada a la moda com a fenomen social i de comunicació.
Ens vestim per agradar-nos o per agradar als altres?
Un cop vaig llegir una anècdota de la dissenyadora Elsa Schiaparelli, que explicava la història de dos homes que es coneixen en una platja nudista. Comencen a parlar, s'entenen bé i passen el dia plegats, xerrant. Al final cadascú se'n va al seu vestidor i es tornen a trobar, i automàticament s'adonen que no tenen res en comú.
La situació és una mica exagerada, però ens recorda el poder de la imatge. Hi ha moments en la nostra vida que la imatge adquireix una importància excessiva. En el sentit que comencem a assumir els nostres propis criteris i gustos però a la vegada volem identificar-nos amb un col·lectiu o grup en el qual ens sentim afirmats i forts.
A banda de l'adolescència, hi ha actes al llarg de la vida en què la imatge s'expressa per nosaltres, com ara el dol. Ens vestim de negre o amb colors foscos per assumir el nostre dolor o el d'altres persones i acompanyar-les en la tristesa. Un altre exemple són els casaments, on escollim els nostres millors arreus per afalagar els contraents.
Fóra meravellós pensar que aquesta forma de "parlar" amb la imatge s'apliqués a tots els moments importants de la vida quotidiana i ens acompanyés sempre, en una cita amorosa, en un sopar amb amics, etc.
Tot i que la moda ha tingut una importància molt gran al llarg de la història, aquesta importància mai no ha estat com en aquests darrers anys.
Vivim en un moment que el culte a la imatge és tan exagerat que de vegades oculta altres valors personals molt més importants. Per arribar a aquest moment, la moda ha passat per diverses etapes al llarg del segle XX.
