|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
Els fàrmacs inductors del son no tenen cap efecte beneficiós en aquesta patologia. L'únic tractament que s'ha demostrat efectiu és la reeducació dels hàbits del son mitjançant tècniques conductuals.
Per iniciar la modificació dels hàbits del son és bàsic crear un ritual entorn de l'acció d'anar a dormir. D'aquest ritual dependrà que l'infant pugui tornar a adormir-se durant les múltiples despertades que té en el període nocturn.
Aquesta rutina ha de ser un moment agradable que comparteixin pares i fill, i ha de tenir una durada d'entre 5 i 10 minuts. Consistirà bàsicament en un intercanvi emocional de tranquil·la informació d'acord amb el grau de comprensió de l'infant, com ara cantar una suau melodia, contar una petita història real o bé programar una activitat per a l'endemà. L'infant haurà d'estar informat contínuament del temps que li queda abans que s'iniciï el seu son.
És bàsic que l'infant estigui despert quan se surti de l'habitació. Cal recordar que l'infant aprèn a dormir amb allò que els adults li donen i que en les seves despertades fisiològiques durant la nit, reclamarà les circumstàncies que ell hagi associat amb el seu son. Si l'infant dorm sol, tornarà a adormir-se sol quan es desperti de nit, però si s'ha adormit en braços o bé "l'han adormit" gronxant-lo, reclamarà els braços o el gronxament.
Si la rutina és correcta l'infant esperarà amb alegria el moment d'anar a dormir i trobarà fàcil separar-se dels pares quan se'n vagin de l'habitació. Veure la televisió abans d'anar a dormir, encara que sigui plegats, no és una bona activitat, perquè no permet l'intercanvi personal. Llegir-li un conte o fer qualsevol altra activitat tranquil·la és molt més recomanable.
És bo que l'infant tingui al costat el seu animalet de pelfa, la seva joguina preferida o el seu coixí. Se sentirà més acompanyat quan el deixin sol a l'habitació i sobretot descobrirà que encara són amb ell quan es desperti de nit. És molt important la regularitat en la rutina nocturna per preparar l'infant per al son i evitar que es desperti de nit.
Un cop acabada la rutina, els pares abandonaran l'habitació i hauran de seguir una taula de temps d'espera, que anirà augmentant de manera progressiva, d'acord amb les tècniques conductuals d'esgotament, fins aconseguir que l'infant s'adormi sol. Molt sovint els pares es queden sorpresos de la rapidesa i l'efectivitat d'aquests mètodes, que pot ser palesa al cap de pocs dies.
Hi ha altres causes que poden produir que l'infant es desperti de nit. Els esdeveniments que alteren el son als pares també ho fan als petits. Si els pares estan neguitosos, no sabran transmetre prou confiança i tranquil·litat d'ànim perquè l'infant s'adormi plàcidament.
El creixement mateix el porta a nous esdeveniments que li poden ocasionar un major neguit durant la nit. Quan comença la guarderia sol acceptar malament la separació i les escenes violentes de la televisió el poden angoixar. Les pors s'accentuen sempre durant la nit.
Sempre cal tenir present que a un infant malacostumat és molt difícil canviar-li els hàbits a partir de l'any d'edat. Al capdavall, l'infant en creixement és un ésser a qui se li han d'inculcar uns hàbits de son correctes, amb tranquil·litat i seguretat, per evitar l'aparició posterior de nombroses distorsions patològiques relacionades amb el son, que poden donar lloc a divergències i malestar entre els pares i repercutir negativament sobre la salut mental familiar. El plor repetitiu i continu d'un infant durant la nit, amb moltes despertades, és un dels "malsons" més durs de suportar.
|
|
|
|
|
