|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
|
EL SON EN LA GENT GRAN Com passa sovint en medicina, és difícil definir els límits de la normalitat quan parlem del son en la gent gran. Tant la quantitat com la qualitat del son presenten variacions importants al llarg de la vida.
La presència de problemes relacionats amb el son augmenta en la gent gran. Subjectivament la gent gran sent un son més lleuger i breu que l'adult. Quant a la qualitat del son, es poden observar algunes anomalies associades a l'edat. La persona gran es queda al llit molta més estona que l'adult jove i una part important d'aquest temps es manté desperta; a més té més quantitat de despertades durant el son i així disminueix l'eficàcia del son.
En la gent gran es poden produir modificacions importants en la quantitat i la qualitat del son respecte de l'adult, però no totes es poden atribuir a l'edat, sinó que també hi intervenen de manera decisiva factors psicosocials i patològics associats a l'envelliment. Els principals factors orgànics que afecten la qualitat del son de la gent gran són: nictúria, cefalea, malaltia gastrointestinal, bronquitis, asma, trastorns cardiovasculars, diabetis, menopausa, dolors crònics per osteoartritis, artritis reumatoide i fibromiàlgia, major susceptibilitat a l'alerta, canvis en l'amplitud del ritme circadiari, son diürn, cansament, inactivitat i repòs al llit, poca exposició a la llum, trastorns respiratoris durant el son i moviments periòdics de les cames durant el son.
Els principals factors psicològics que afecten la qualitat del són de la persona gran són la jubilació, el dol, la por a la mort durant la nit i diverses psicopatologies.
D'altra banda, la persona gran sol ser una gran consumidora de fàrmacs hipnòtics, cosa que és un factor important a considerar quan s'avalua el son i igualment quan s'aprecien dèficits cognitius que podrien ser deguts a l'efecte de la medicació i no a un deteriorament cognitiu.
La quantitat de son diürn sol ser major en la persona gran i això influeix en el temps nocturn. La inactivitat durant el dia i alguns fàrmacs d'ús corrent en aquesta edat semblen propiciar la tendència al son diürn que presenten. Això es correspon amb els canvis que es produeixen durant l'envelliment en l'amplitud circadiària del cicle vigília-son.
La migdiada de després de dinar, quan és habitual, no sembla afectar la qualitat del son nocturn. En canvi la inactivitat, l'escassa exposició a la llum solar, el cansament i sobretot determinats factors psicològics, com ara l'aïllament social i els trastorns afectius que de vegades pateix la gent gran, sí sembla que la redueixin.
|
|
|
|
|
