|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
També vostè sent que perd la memòria?. Recordi que la memòria és com un múscul que s'ha d'exercitar perquè estigui potent. Hi ha exercicis -i molt divertits- per recordar i no haver de dir això tan utilitzat de "Ho tinc a la punta de la llengua...".
A continuació trobarà un resum de la conferència que el periodista D. Ramón Sánchez-Ocaña va oferir a CentroCaixa -Mayores- de Madrid el passat dia 21 de febrer. Després de la conferència es va connectar al xat de Club Estrella per contestar les preguntes dels presents.
Una de les característiques de l'edat és que tardem més temps del que voldriem a trobar la paraula adequada. D'aquí el títol de la xerrada. Tot i això, la realitat és que la memòria es veu molt més afectada per la depressió o per l'enfermetat que per l'edat. La dotació cerebral que tenim no pateix un deteriorament tan gran com per ser-ne la causa directa. El que passa és que no entrenem la memòria. Després de plantejar les qüestions més apassionants sobre la memòria (on resideix, què es, per què tenim memòria llunyana i propera...) passa a analitzar per què recordem, i com es recorda sempre millor si associem el fet amb altres sentits. La qualitat de la memòria depèn de la qualitat del coneixement i sobretot de l'interés que hi posem. La memòria és directament proporcional a l'interés que posem a conéixer i recordar.
Vuit de cada deu persones que han complert els 55 anys diuen que perden la memòria. Tot i això, ha de saber-se que les fallades formen part de la mateixa memòria. En altres paraules: per recordar, s'ha d'oblidar. Però ningú té mala memòria; el que té és una memòria mandrosa i oxidada. És una facultat que sempre es pot millorar. I a més, es pot millorar a qualsevol edat. La memòria fa un procés de rebuda d'informació, d'emmagatzemament, d'arxiu i recuperació. La nostra memòria és com una biblioteca. Arriba un nou llibre i es guarda al prestatge corresponent. Quan volem tornar al llibre ens dirigim al prestatge i el recuperem. El problema és que a la memòria entren moltíssims llibres, i a més, els prestatges estan massa plens. Què fem llavors? Els llibres més vells, els que no s'usen, es traslladen a altre lloc. I si de sobte volem recuperar-lo, no el trobem, perquè ja està on els llibres que no s'utilitzen. A més, com que el cervell rep milers i milers de dades, la cosa es complica. Podem imaginar que la memòria és la més gran biblioteca que pugui haver. Entren llibres i llibres a tota velocitat. I hi ha molts bibliotecaris intentant posar ordre. No donen abast. Una gran part ni es col.loquen ni s'arxiven. Queden apilonats i així és molt difícil recuperar-los. Només si algun desperta un interés especial queda a la sala d'espera a veure què fem amb ell. Per això, el primer que oblidem és allò indiferent, i després allò que és desagradable.
Després s'analitzen les situacions quotidianes de la memòria mitjançant un joc amb els assistents, el joc de la llista de la compra. I amb exemples perquè tothom pugui recordar el que anaven a comprar sense haver d'anotar-ho en un paperet, trucs sumament senzills.
Exercitar la memòria és enriquir-la. Quant més entrenament, millor memòria. I Sánchez-Ocaña proposa una sèrie de sistemes perquè es recordin les coses. Com a detall curiós, assenyala que la dona té millor memòria que l'home per recordar idees generals, coses de la infància, sons, gustos i paisatges. L'home només avantatja a la dona en recordar números i mètodes.
L'última part de la conferència és eminentment pràctica. Podria titular-se "com aprendre a recordar": estableix un nou joc amb els assistents per tractar de recordar una sèrie de paraules que no tenen connexió entre elles. O com recordar el número del compte del banc o un número de telèfon.
Per últim, es fa un repàs divertit als oblits més freqüents: Com es diu aquell senyor? On he posat les ulleres? Li he posat sucre al cafè? He pres el medicament?. Hi ha diversos sistemes per recordar tot això, i Sánchez-Ocaña els exposa en una xerrada divertida, entretinguda i sobretot, útil.
|
|
|
|
|
