|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
El passat dijous dia 21 de març, el Dr. Jaume Miquel, Professor del Departament de Biotecnologia de la Universitat d'Alacant i Ex Cap de la Divisió Patologia Experimental de la NASA (USA), va realitzar una conferència a CentroCaixa -Mayores- de Madrid, després de la qual es va connectar al Xat de Club Estrella per parlar sobre les causes de l'envelliment. A continuació li oferim un resum del tema.
L'estudi de les causes de l'envelliment normal i patològic té un gran interès teòric i pràctic. Des d'un punt de vista teòric, es pot definir l'envelliment normal com l'última etapa del procés de desenvolupament dels organismes, mentres que l'envelliment patològic està relacionat a deficiències genètiques i mediambientals. Des d'un punt de vista pràctic, la comprensió de les causes d'aquests dos tipus d'envelliment pot portar a un satisfactori manteniment de la salut i qualitat de vida a les edats madura i avançada.
Encara que l'envelliment normal s'acompanya d'una pèrdua progressiva del rendiment dels sistemes fisiològics, aquesta involució no suposa un risc per a la supervivència i sol ésser compatible amb la preservació d'un adequat nivell funcional. Tot i això, a persones que realitzen activitats a un nivell màxim, com els esportistes professionals, la lleugera disminució de rendiment que ja es pot observar a la dècada dels trenta als quaranta anys d'edat pot ser incompatible amb el manteniment d'aquestes activitats tot i gaudir d'una perfecta salut.
Des d'un punt de vista fisiològic, l'envelliment normal s'acompanya de nombrosos canvis, que inclouen els següents:
a) Disminució de la capacitat d'aconseguir freqüències cardíaques altes durant l'exercici.
b) Tendència a l'ascens de la tensió arterial, sobretot de la tensió sistòlica, donat que la diastòlica gairebé no es modifica a les últimes dècades de la vida.
c) Disminució de la capacitat vital pulmonar, en un 45%, dels 25 als 85 anys d'edat.
d) Descens de la filtració glomerular del ronyó i de la funció detoxificadora hepàtica i muscular.
f) Pèrdua "benigna" de memòria.
g) Presbícia, reducció del camp visual i de l'adaptació a la foscor.
h) Pèrdua de capacitat auditiva pels sons aguts.
i) Arrugues i d'altres canvis degeneratius de la pell.
D'altra banda, l'envelliment patològic inclou un o més dels següents processos:
a) Hipertensió arterial, amb xifres de tensió sistòlica/diastòlica iguals o superiors a 160/95.
b) Arteriosclerosi.
c) Bronquitis crònica i enfisema, habitualment causades pel tabaquisme.
d) Diabetis.
e) Osteoporosi.
f) Artritis i reumatisme.
g) Hipertròfia prostàtica amb alteracions de la micció, i altres síndromes amb retenció i incontinència urinària a homes i dones.
h) Catarates.
i) Glaucoma.
j) Degeneració macular senil.
k) Presbiacúsia.
l) Immunodepressió i malalties autoimmunes.
m) Neoplàsies.
n) Malaltia de Parkinson.
o) Demències tipus Alzheimer.
No es podran frenar els efectes de l'envelliment normal fins que no s'aclareixin els mecanismes cel·lulars d'aquest procés. Encara que s'han enunciat més de tres-centes teories per explicar aquests mecanismes, s'accepta actualment que l'envelliment dels organismes és una conseqüència no programada genèticament però inevitable de l'oxidació progressiva de les cèl·lules que, com les neurones cerebrals, han perdut poder regeneratiu degut al procés de diferenciació cel·lular. Els principals factors causants de l'envelliment serien els radicals lliures de l'oxigen que es produeixen durant la respiració cel·lular, i les lesions primàries tindrien lloc a les membranes i als gens d'uns components de les cèl·lules, anomenats mitocòndries, on es fabrica l'energia necessària per a les funcions fisiològiques mitjançant la combinació de l'oxigen que respirem amb els sucres, proteïnes i greixos de l'aliment que ingerim.
La conseqüent pèrdua de mitocòndries que es produeix en envellir es reflexa en l'acumulació de lipofuscina (pigment inert que deriva de la degradació oxidativa de les membranes mitocondrials i que és el signe més específic de l'envelliment cel·lular), i en el conseqüent dèficit en la producció d'energia pel manteniment de la vida i de les funcions fisiològiques especialitzades. Aquests conceptes, que estan d'acord amb la disminució de capacitat bioenergètica que té lloc amb el pas del temps, justifiquen les presents investigacions per augmentar la longevitat mitjançant la suplementació de la dieta amb antioxidants protectors de la funció mitocondrial.
Veure continuació...
|
|
|
|
|
