|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
A continuació oferim un resum de la conferència sobre l'osteoporosi que es va celebrar el passat dia 25 d'abril. La conferència, a càrrec del Dr. Jordi Farrerons, fou seguida d'un Xat al Club Estrella.
L'osteoporosi és una malaltia que comporta un debilitament progressiu dels ossos, que els fa més fràgils i més vulnerables als cops. Si no s'actua a temps l'evolució del procès serà cap a les fractures que cada vegada es produiran amb traumatismes menors, arribant a desencadenar-les una simple contracció muscular.
L'osteoporosi és una malaltia molt antiga (probablement tan antiga com ho és la presència de l'home a la terra). Aquest procès ha despertat molt interès per les quantioses despeses econòmiques, la seva gran prevalença (una de cada 3 dones la pateixen) i l'accentuada morbiditat que comporta.
L'estudi intensiu de l'osteoporosi en els últims anys ha aconseguit la fita de grans avenços en el coneixement de la seva fisiopatologia, que a la seva vegada s'ha traduit en l'aparició de diversos fàrmacs de gran activitat en el seu tractament. Avui dia podem proclamar amb alegria que, aplicant a temps totes les mesures que disposa el coneixement vigent, els resultats en la prevenció i el tractament de l'osteoporosi són enormes.
La prevenció de l'osteoporosi comença en el moment de la gestació. Una bona alimentació, evitar tots els tòxics i, en general, una gestació saludable de la mare, seran els pilars sobre els que anem a edificar un bon esquelet. Una infància i adolescència sana, amb una nutrició rica i molt variada, exempta de tabac i alcohol, i combinada amb uns nivells d'exercici físic intens i regulars, constituirà la millor cementació dels teixits ossis. Es importantíssim arribar a l'edat dels 35 anys amb el màxim de densitat òssia, ja que a partir de la dècada dels 40 comença (o pot començar) el període involutiu de l'os. Des d'aquesta edat fins a la fi dels nostres dies haurem de viure del "capital ossi" assolit en el moment de màxima maduresa òssia.
Si per a arribar a un bon capital convé treballar molt durant les etapes productives, per a conservar-lo urgeix evitar quantiosos dispendis. Una bona manera de fer-ho és tractar ràpida i apropiadament totes les malalties (moltes són causa d'osteoporosi), evitar l'automedicació que pot, en uns casos, agreujar la pèrdua fisiològica de la densitat òssia, i, en altres, ocasionar-la, evitar tots els tòxics, seguir els cànons d'una bona nutrició i practicar dosis d'exercici molt generoses.
S'ha de tenir molt present que aquesta malaltia és molt traïdora. Transcorren molts anys del procès sense que doni símptomes, ni cap senyal d'avís, no molesta al pacient, i res li recorda que ja ha començat a patir aquesta malaltia, però, tot i això, l'osteoporosi furtivament ha començat a robar les reserves òssies, i amb el pas dels anys, si no l'aturem, acabarà en una veritable catàstrofe pels nostres ossos.
La Medicina posseeix recursos diagnòstics suficients com per a poder descobrir la malaltia en aquestes fases inicials, i mitjans terapèutics adequats per a la seva prevenció i tractament. Simplement hem d'utilitzar-los aviat i adequadament per poder viure sense les seves temibles conseqüències i disfrutar d'una vida esquelètica sana i sense limitacions.
Dr. Jordi Farrerons
Metabolisme Mineral, Servei de Medicina i Servei de Endocrinologia
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Facultat de Medicina
Universitat Autònoma de Barcelona.
|
|
|
|
|
