|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
El passat divendres dia 10 a les 17.00 hores, el Dr. Nolasc Acarín va oferir a CentroCaixa (Madrid) una conferència als assistents a l'acte. Al Club Estrella vam celebrar un xat programat després de la conferència, per a què els participants del xat puguessin preguntar al Dr. Acarín els seus dubtes i comentaris. A continuació presentem un resum de la conferència perquè vostè pugui informar-s'hi
El cervell conté un conjunt d'estructures que ofereixen suport integrat a les tres funcions: memòria, olor i emoció.
Als petits mamífers està molt desenvolupada l'olfacció, però al llarg de l'evolució l'estructura que li dóna suport es converteix progressivament en estructura de l'emoció, d'aquí que hi hagi, als humans, tanta vinculació entre les olors i els estats emocionals.
Contigua a l'estructura olfactòrioemocional hi ha l'estructura que dóna suport a la memòria, es així com pot entendre's l'estreta relación entre memòria i emoció, entre l'aprenentatge i l'activitat agradable i positiva dels mestres.
Les emocions serveixen per motivar-nos i així progressar a la vida: créixer, desenvolupar-nos, instruir-nos, aconseguir recursos, emparellar-nos, procrear, etc.
Al mateix temps, gràcies a la memòria podem aprendre de l'experiència distingint allò útil d'allò superflu, allò beneficiós d'allò perjudicial, l'amic de l'adversari.
Encara a l'edat madura els records poden sorgir a partir d'una olor determinada que ens fa evocar l'escola, un berenar a casa de l'àvia, o el confort dels llençols nets. El record té connotació emocional, és agradable, o pel contrari produeix temor, encara que estigui referit a una experiència molt llunyana en el temps.
El cervell segueix vinculant tota la vida a l'olor, l'emoció i el record de les escenes viscudes.
Es diu que amb els anys perdem memòria, exactament perdem capacitat per aprendre. Mantenim bons records de joventut però sovint oblidem allò que vam fer fa pocs dies.
La disminució de la memòria, amb l'edat, no significa que es produeixi una malaltia cerebral, es tan sols l'adequació del cervell a les noves circumstàncies. De jove s'ha de recordar moltes coses per ser útil i guanyar-se la vida. De grans, sabem ja què ens interessa i tenim tendència a oblidar allò superflu, a fi de no agobiar al banc de coneixement que és el cervell.
Mitjançant alguns consells es pot millorar l'aprenentatge i la memòria, fins i tot en edats avançades. Així aconseguirem mantenir la connexió emocional amb el món on vivim, podem mantenir la il·lusió i tractar de ser més feliços.
Bibliografia: Nolasc Acarín: El cerebro del rey. Ed. RBA.
|
|
|
|
|
