|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
El passat dia 11 de juliol, el xat de Club Estrella va comptar amb la participació del Dr. Félix E. González, Catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid. A continuació els oferim una síntesi de la conferència que es va celebrar a CentroCaixa (Madrid), i després de la qual va tenir lloc el xat en Club Estrella.
El que es pretèn és una interacció humana amb qui té molt que dir i, conseqüentment, altres molt que aprendre d'allò que s'ha dit. Tots som allò que coneixem, i conèixer necessita temps; en allò que s'ha aconseguit i en com s'ha aconseguit està el magisteri i convè que no es silenciï, que es faci vida.
De vegades a la societat, encara que com succeeix amb la nostra, se la qualifica de "societat del coneixement", es desconeix de què es tracta quan de coneixement es parla i en aquest desconeixement oblida o desatèn el valor i lloc de les fonts de la saviesa, encara que es tinguin properes, manantials a la vora.
A les botigues d'antiguitats s'acumulen tresors que les modes no assoleixen, pero tota modalitat necessita de referències si no vol periclitar en breu temps. Cal que la gent gran sàpigua que constitueix les perles del magatzem, per sobre de tota subhasta, singularitats inapreciables.
És el saber, generalment ben expressat per qui el té, allò que reclama i evidencia la set de coneixement; la història bé ho mostra. La set es dóna com a manifestació de carència. Bo és i deu ser procurat que la font es descobreixi per a què la terra amb set desitji l'arrel de la seva fertilitat.
La proposta és evident per si: necessita la gent gran tenir confiança en el valor d'allò que ha arribat a ser, en l'oportunitat que la història els ofereix perquè posin ben aviat a disposició de nens i joves aquelles qualitats i actituds aconseguint que els satisfacin més que la mediocritat.
A la societat del coneixement, el conèixer s'equivoca i banalitza amb facilitat: conèixer, es diu, és estar disposat pel goig d'allò immediat i tangible. La vida que ja va tenir temps d'entendre el que val la pena ha de manifestar-ho i fer atractiva l'elecció i fàcil el goig de l'escollit, això és magisteri en la gent gran.
He comprovat l'empremta que la experiència viscuda deixa i com és admirada per qui entèn l'analogia entre els diversos temps i circumstàncies. Fugint d'allò que és intrascendent, la gent gran pot mostrar el que és per a què els joves vegin el que és factible i gratificant, allò que mereix la pena.
A la meva exposició pretenc que qui la segueixi recorri, de la mà dels seus coneixements, allò que han estat, arrel del que són; que ho facin il.lusionadament com correspon a cada història viscuda i autèntica, que imaginin com la vida es refà enriquida, si els dons acompanyen al compromís en la generositat.
|
|
|
|
|
