|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
La idea de ciutadania té les seves arrels en la nit dels temps. Al llarg de la història ha experimentat una incessant evolució. El seu significat s'ha anat modulant amb el pas del temps, s'ha anat ampliant i ha anat incorporant nous contorns i matisos. Aquesta evolució va conèixer fites importants en l'era de la revolució francesa i americana, i d'altres, no menys importants, a les dècades centrals del segle XX. En anys recents, la idea de ciutadania ha esdevingut expressió d'aspiracions i ideals que van més enllà de la seva estricta significació. D'aquí la inusitada popularitat i rellevància que ha adquirit. L'explicació del prestigi i valor simbòlic amb els quals apareix revestit el terme als nostres dies han de buscar-se en la seva virtualitat per denotar la plenitud de drets que és pròpia dels ciutadans d'un Estat democràtic, i fins i tot la possessió de les condicions que en fan possible el gaudi. En l'accepció amb què freqüentment s'utilitza, el terme ciutadania connota la qualitat de membre ple de la societat. I és lícit sospitar que, a no poques ocasions, porta implícita l'aspiració d'estendre l'status de ciutadà ple a tots els membres de la societat. En el mateix corrent, però en sentit invers, de vegades s'utilitza per al·ludir a les carències i limitacions que pateixen alguns individus i grups.
2. Un concepte polisèmic, una idea que s'expandeix No obstant, convé reconèixer el caràcter polisèmic, o més aviat ambigu, del concepte ciutadania. En efecte, el seu significat no sempre resulta inequívoc, ni està exempt d'una certa broma conceptual. I no tant perquè, en ocasions, s'apliqui a àmbits o espais diversos -des del municipal a l'europeu, passant pel nacional o l'estatal- com perquè es fa servir amb diferents accepcions, sobretot amb dues.
La primera accepció del terme ciutadania és de naturalesa predominantment formal i jurídica. En efecte, ciutadania al·ludeix, abans que res, als drets i deures que corresponen als membres d'un Estat. Per exemple, l'Enciclopèdia Britànica defineix ciutadania com "la relació entre un individu i l'Estat del qual és membre, definida per la llei d'aquest Estat, amb els corresponents drets i obligacions". La ciutadania és, doncs, el vincle jurídic que lliga un individu amb l'Estat del qual és membre i, per tant, la condició jurídica que l'habilita per participar plenament en les seves decisions, a través del dret a vot i de la possibilitat de ser escollit per a càrrecs públics. En aquesta definició, potser la més bàsica, ciutadania és pràcticament equivalent a nacionalitat. De fet, en alguns països ambdues condicions s'expressen amb un mateix terme: citizenship. Així, ciutadà és pràcticament sinònim de nacional. Des d'un punt de vista formal, només els nacionals d'un estat posseeixen la plenitud dels drets que aquest reconeix. Els estrangers poden tenir reconeguts els drets civils, i fins i tot socioeconòmics, però no posseeixen la totalitat dels drets polítics.
No obstant, si el significat del concepte ciutadania es limités a aquesta definició, si és correcta, difícilment es comprendrien la seva actualitat i importància. Com ja s'ha apuntat, hi ha una segona accepció del terme, més moderna i cada cop més utilitzada. Com l'altra, també al·ludeix a la relació de l'individu amb l'Estat, però d'una manera més àmplia i substantiva, no estrictament jurídica, i que inclou, també, la societat de la qual l'Estat és expressió política. En aquesta accepció, la ciutadania suposa i representa, abans que res, la plena dotació de drets que caracteritza el ciutadà en les societats democràtiques contemporànies. Tal i com es concep des de les dècades centrals del segle XX, la ciutadania és resultat de l'acumulació dels drets civils, dels drets polítics i els drets socioeconòmics, que s'estenen i adquireixen carta de naturalesa amb la universalització dels serveis públics i l'Estat de benestar. En realitat, en la seva accepció substantiva, la ciutadania no es limita a la possessió de drets: en són condició necessària però no suficient. La ciutadania implica també la possessió de les condicions necessàries per poder fer efectius els drets, per tal que no resultin desvirtuats o anul·lats per greus situacions de desavantatges o altres hàndicaps, per pràctiques informals com la discriminació o el racisme, o per alguna de les circumstàncies que condueixen a l'exclusió social. Concebuda d'aquesta manera, la ciutadania constitueix la culminació, amb els contemporanis Estats de benestar, d'un llarg procés històric. Convé repassar les seves principals fites. "Veure més"
|
|
|
|
|
