|
|
|
 |
Amics Solidaris |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En aquests moments aquest servei no està disponible.
Si us plau, torna a intentar-ho més tard.
|
|
|
|
|
|
|
| Experiencies de Voluntariat |
|
|
| |
|
La història de l¿expansió de la ciutadania, doncs, corre paral·lela a la de la democràcia. S'estén en dos sentits: a) abraçant cada cop més individus, superant barreres de sexe, propietat i origen, i rebaixant les de l'edat; b) ampliant la gamma o dotació de drets que confereix. D'aquí emana la moderna distinció entre 'ciutadania substantiva' i 'ciutadania formal'. En realitat, la història contemporània, i bona part de l'anterior, podria reescriure's des del punt de vista de la ciutadania, o si es prefereix, prenent com a fil conductor l'evolució del concepte de ciutadania, sempre lligada a la idea de llibertat i a la dignitat que comporta. Però el progrés pràctic de la ciutadania no és lineal ni ininterromput. La seva recent evolució, i la mateixa actualitat de la noció, és fortament influïda pel procés de conversió d'un cert número de societats en multiculturals i pluriètniques.
En efecte, la gran actualitat de la idea de ciutadania seria difícilment comprensible sense l'impacte de la 'nova immigració', que es produeix a mitjans dels anys setanta del segle XX, amb els seus nous caràcters i en un context diferent al de les migracions de l'era clàssica. Potser el tret més destacat de les migracions internacionals als nostres dies sigui l'extraordinària diversitat humana que comporten, com a resultat de la mundialització esdevinguda als fluxos migratoris. En contrast amb el passat, als nostres dies el gruix dels immigrants en les societats receptores del metafòric Nord procedeix d'Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina i Europa de l'Est. En la seva virtut, el paisatge social ha canviat dràsticament. L'espectre de nacionalitats i ètnies es peculiar a cada cas, però un considerable grau de diversitat humana és comú a totes elles. Fa només cinquanta anys, no obstant, el paisatge social era sensiblement diferent en tots els llocs.
En aquest curt lapse de temps, algunes societats, entre les quals es troba la Unió Europea, han experimentat una de les transformacions més profundes i influents succeïdes fins ara: la seva conversió en societats pluriètniques i multiculturals. Són pocs els canvis que poden competir-hi en importància i implicacions. Afecta profundament l'estructura social -a través de la creació de noves desigualtats o de la perpetuació de les velles-, el mercat laboral, la provisió de serveis públics bàsics i els establiments que proporcionen, les infraestructures socials i l'Estat de benestar; incrementa considerablement el pluralisme cultural, lingüístic i religiós; afecta l'etnicitat, els sentiments identitaris i la concepció de la nació -qui forma part del nosaltres i qui no-. En fer-ho posa a prova la solidesa d'alguns dels principis il·lustrats sobre els quals es van fundar les societats democràtiques, com ara la igualtat bàsica entre els ciutadans i la cohesió social. Comporta l'acomodament de l¿heterogeneïtat. Un cert nombre de societats es troben molt avançades en aquest procés de conversió. En altres societats, entre les quals es troben les de l 'Europa del sud, aquesta transformació és encara als seus primers estadis, encara que ja no en els seus albors. Però es pot diagnosticar amb seguretat que es completarà en un futur proper, en un temps relativament breu. Un cert nombre de ciutats europees -Frankfurt, Amsterdam, Berlín, Viena, Zürich, París, Londres i d'altres, amb les seves corresponents àrees metropolitanes- ja fan honor al qualificatiu de ciutats mundials, amb el mateix dret que Nova York, Los Angeles, Miami, Toronto, Vancouver o Sidney.
Una breu visita a qualsevol de les ciutats que més llegües ha recorregut en aquest camí permet pensar que l'experiència de la multiculturalitat no té perquè ser negativa, però això no vol dir que l'acomodament de la diversitat sigui fàcil. No ho ha estat en les tradicionals societats receptores d'immigració com ara Amèrica del Nord o Australàsia, on la immigració ha estat un mecanisme essencial en la construcció de la nació. No hauria de sorprendre que aquesta conversió sigui particularment difícil a Europa, on un llarg passat emigratori i una tradició de concepcions exclusivistes de la nacionalitat han deixat substrats sociopsicològics que militen en contra de la plena incorporació dels immigrants a la societat. Doncs bé, la combinació d'un considerable augment de la diversitat humana, en un cert nombre de societats receptores, amb creixents dificultats d'integració social, en un context històric menys propici a aquesta integració que l'anterior, atorga nova vida al concepte ciutadania, sobre el teló de fons de la concepció marshaliana. "Veure següent" "Tornar a l'índex"
|
|
|
|
|
