A la ciutadania s'oposa l'exclusió social i política. A les files de la primera militen desproporcionadament els immigrants; la segona afecta sobretot als qui tenen la condició d'"estrangers perpetus".
La diversitat humana conté grans promeses -en alguns llocs són ja realitats- però el seu acomodament no és fàcil. Com ja s'ha dit, pot resultar en l'aparició de noves fractures socials i en la reaparició de velles, al llarg de línies, en part diferents, a les del passat. D'aquí l'ideal de 'ciutadania per a tots'. Aquest ideal exigeix l'extensió dels drets de ciutadania i això depèn en gran mesura dels poders públics. Però no n'hi ha prou amb els drets per eliminar o reduir substancialment les desigualtats de condició. Freqüentment, els desavantatges d'origen, units a pràctiques informals com la discriminació i el racisme resulten més forts que els drets. Com a conseqüència, el principi de ciutadania exigeix la superació de desavantatges des del principi -i això implica tractar desigualment als que són desiguals, si es segueix la concepció de la justícia proposada per John Rawls- i combatre la discriminació. En ambdues empreses, els poders públics tenen especial responsabilitat i agència; al segon, l'establiment d'institucions especialitzades, ad hoc, s'ha revelat convenient.

Però, de nou, l'actuació dels poders públics és necessària però no suficient. L'acomodament de la diversitat, amb la consegüent eliminació de la discriminació i la neutralització del racisme i la xenofòbia, depenen decisivament dels ciutadans, de les seves orientacions i comportaments: de la cultura cívica o ciutadana de la societat. La societat ha de trobar els seus fonaments més sòlids a l'escola, però ha de transcendir a la vida sencera de la societat. D'altra banda, els benèfics resultats d'una cultura cívica plenament democràtica no es limiten a l'acomodament de la diversitat, en ser un triomf la importància del qual és impossible sobreestimar. De la cultura cívica depenen, en bona mesura, la qualitat moral de la societat i la qualitat de la democràcia.

En efecte, per tal d'aconseguir una democràcia de qualitat no n'hi ha prou amb el funcionament regular de les institucions democràtiques encara que en garanteixi l'estabilitat del sistema democràtic. La qualitat de la convivència i la de la democràcia, però, exigeixen, a més, l'eliminació de tares com ara el maltractament de les dones o la violència de gènere i la reducció d'altres com ara el frau fiscal, el frau a l'assegurança de l'atur, l'explotació dels immigrants, les agressions al medi ambient o a la salut pública, les elevades dosis de pol·lució acústica, l'ocupació política d'espais socials i les males maneres, per mencionar-ne només algunes.

"Veure següent"

"Tornar a l'índex"