L'optimisme és un tret de la personalitat que es pot aprendre. Té una important repercussió en el nostre cervell i s'aconsegueix induint sentiments en nosaltres mateixos, actuant com si aquests ja existissin.

A dalt

El cervell, com a òrgan canviant, ha de mantenir-se actiu per a evitar l'"atròfia" per desús.

A dalt

Claus per a conservar la funció cerebral al llarg de la vida:

- Estimular el cervell per al bon manteniment en actiu de les neurones.

- Exercitar les parts del cervell que tenen major rendiment, optimizant les nostres capacitats de concentració i la memòria.

- Evitar l´esgotament i l´estrès

- Mantenir un bon sentit de l´humor i riure sovint , ja que equilibra l´activitat dels dos hemisferis del cervell, a més d´estimular els principals sistemes fisiològics del cos.

A dalt

Hem escollit el concepte d'energia perquè és consubstancial a l'ésser, al fet de viure. Estar viu vol dir ser capaç de transformar energia per a existir, per a créixer, per a moure's, per a pensar, per a motivar-se. Parlem d'energia biològica, d'energia física, d'energia mental.

Aquesta energia que hem d'obtenir, transformar, gastar, reservar, pateix variacions al llarg de la vida, per tal com es relaciona amb una altra dimensió que condiciona l'ésser humà: el temps , el temps de la vida, que s'acaba quan la disminució de l'energia corporal i mental és irreversible.

L'energia, entesa com a estímul, com a vitalitat, és buscada en nosaltres mateixos i és buscada en els altres, perquè ens fa atractius i ens atrau.

L'energia, explicada com la causa del moviment voluntari, espontani, o explicada com a respiració, alè, sempre ha estat valorada, des de l'antiguitat. La recerca de l'eterna joventut consisteix en mantenir-se en aquesta situació estimulada i estimulant.

L'energia de vida s'ha relacionat amb la intensitat possible de vida i per això també se n'ha relacionat la disminució amb el fet d'envellir; un envelliment que no apareix homogèniament en tots els aparells i sistemes del nostre cos, sinó que pot variar en intensitat i ritme. Per exemple, és freqüent de tenir limitacions físiques a una determinada edat i això no implica necessàriament limitacions mentals, i viceversa.

Però és que a més de necessitar-la, l'ésser humà busca aquesta energia i la busquem fins i tot quan ens volem distreure, quan ens volem entretenir. Ens agrada la gent jove, anem a veure esport perquè hi veiem moviment, hi veiem activitat. Per què ens agrada la mainada? Perquè veiem una persona desbordant d'activitat. Moltes vegades aquesta manifestació vital és allò que justament ens atrau d'una altra persona, la seva vivacitat. He conegut persones de molts anys que han mantingut aquesta vivacitat, que no té per què traduir-se només en moviment, que es pot traduir simplement en una determinada capacitat d'estar interessat. Hi ha una frase que diu: "la persona que s'interessa per les coses és molt interessant". És una persona que capta l'atenció, que busca, que és emocionalment inquieta, sense que això vulgui dir -evidentment- que estigui aclaparada, que sigui impacient. Per tant, per a l'ésser humà, no només és necessària l'energia, sinó que ben dosificada, ben ordenada, pot produir-li moltes satisfacccions.

Això no obstant, per a assolir aquesta situació òptima, es requereix una predisposició i un aprenentatge, és a dir, una motivació suficient que ens permeti d'adquirir una nova actitud; una actitud que ens conduirà a buscar activitats positives que reverteixin en nosaltres mateixos i en els altres.

Sabem que els éssers vius necessitem menys energia quan descansem, quan dormim; que necessitem més energia quan ens movem, quan actuem, quan pensem, quan ens comuniquem, i que aquesta energia és percebuda com una força vital estimulant. Aquesta percepció arriba a ser tan important que es tradueix en salut, en benestar, fins i tot quan es donen situacions de malaltia, limitació i dependència.

Fonamentalment n'obtenim a partir de l'alimentació i de l'oxigen que conté l'aire, i mitjançant el metabolisme transformem els nutrients en font d'energia. Aquesta energia en part la consumim i en part la reservem per a una situació en què calgui gastar-la. Per això ens cal reposar-ne i recuperar-ne segons el nostre estil de vida.

Actualment, les noves tecnologies aplicades a la medicina han permès d'obtenir imatges de com funciona el nostre cervell. Doncs bé, aquestes imatges posen de manifest que, quan les activitats realitzades són més complexes i requereixen més atenció i concentració, augmenta el fluix sanguini a una o diverses zones del cervell, és a dir, hi ha una major aportació d'energia per a poder realitzar la funció. Però això també succeeix quan existeix una estimulació per dur a terme una determinada activitat, com ara parlar, escoltar, participar en un diàleg o tertúlia, etc.

Per tant, sabem que l'energia la podem obtenir, la podem emmagatzemar, la podem dosificar i la podem mantenir viva estimulant les nostres capacitats.

Veiem que l'energia és una força vital que es transforma i que ens permet de mantenir-nos vius. Per això té sentit la frase: "convertim l'aliment que prenem i l'aire que respirem en el salt del ballarí o el somni d'un poeta". Així doncs, l'energia es projecta en els éssers humans de formes i maneres diferents.

La nutrició amb els tres grans grups d'aliments que ingereix l'ésser humà -proteïnes, hidrats de carboni i greixos- ens aporta una intensitat d'energia diversa, condicionada a més a l'acció del metabolisme. Així, per exemple, els hidrats de carboni ens aporten energia més ràpidament, els greixos ens aporten una energia de reserva i les proteïnes, una energia que ens serveix per a reparar i crear la nostra matèria orgànica i la nostra estructura.

Farem un esment especial d'alguns nutrients, com ara la glucosa i els greixos, i aquests especialment per tal com, a més greix omega 6, més pèrdua de memòria; en canvi, l'oli d'oliva i els greixos monosaturats (alvocat i nous) contribueixen a evitar-ne la pèrdua, així com l'oli de peix, que conté omega 3, el qual incrementa el nombre i la qualitat de les connexions sinàptiques i a més contribueix a disminuir l'agressivitat i l'estrès. Tots dos nutrients poden tenir un impacte gairebé immediat sobre les cèl·lules cerebrals i sobre el funcionament del cervell, ja que no només produeixen canvis ràpids en l'estat d'ànim, sinó també canvis en el comportament a llarg termini.

Les vitamines, considerades com a cofactors durant molts anys, han passat a ser lloades com a potents antioxidants, que tenen un enorme impacte sobre totes les cèl·lules corporals, incloses les del cervell, sobretot en la seva missió de combatre els radicals lliures considerats com a destructors cel·lulars. La vitamina B6 és un antídot contra la pèrdua de memòria, la B1 endarrereix la senilitat, etc.

En la jerarquia dels "5 antioxidants de xarxa", l'àcid lipoic ocupa el primer lloc i se'n necessiten de 10 a 15 mg diaris d'aportació externa. El coenzim Q10 actua com a energitzant i en calen 30 mg al dia. El gingko biloba és un "intensificador cognitiu". La fosfatildiserina és un rejovenidor de la memòria, com la colina, entre d'altres.

L'obtenció i la dosificació de l'energia per a viure ens permeten influir en la nostra forma de vida i així adquireix una enorme importància, no només el saber com obtenir-la, sinó com gastar-la i mantenir-la, car d'això se'n pot derivar una major qualitat de vida, amb la qual cosa passaríem d'un procés d'envelliment normal a un procés d'envelliment satisfactori.

El cervell és la nostra possessió física més preuada, és la seu del ostre ésser, de les nostres intel·ligència, personalitat, humanitat, ment, etc. Per això ens veiem obligats a conservar-lo, a tenir-ne cura per a mantenir-lo actiu o bé a restaurar-lo si hem tingut alguna pèrdua.

L'interès per mantenir un cervell vital en un cos vital va adquirint cada cop més protagonisme i la relació que això té amb l'alimentació és cada cop més real, de manera que esdevé un nou centre d'atenció nutricional preferent. Els descobriments més recents han revelat no només la importància de la nutrició durant el desenvolupament, sinó també la possibilitat que la nutrició contribueixi a donar el mateix rendiment durant la maduresa, a més de prevenir alguns dels processos associats al deteriorament i a l'envelliment. Això fins i tot ha anat configurant una nova especialitat anomenada "neurociència nutricional".

En un article recent publicat a Psychology Today (citat per Jean Carper en el llibre Máximo rendimiento) es fa aquesta referència:

"La nova realitat científica ens diu que el cervell és un òrgan en procés de creixement i canvi, les possibilitats i la vitalitat del qual depenen en gran mesura de com se'l nodreixi i se'l tracti. Per tant, sí que es pot influir i de manera espectacular en el seu funcionament i, per tant, en el propi destí de la persona. "

"Actualment el cervell, que fins ara havia estat durant molt de temps desatès en aquest aspecte, està sent sotmès a exàmens biològics i se n'obtenen bons resultats".

Bruce Mc Even, un destacat investigador cerebral de la Universitat Rockefeller de Nova York, manifesta: "el més important és adonar-nos que el cervell està creixent i canviant constantment."

Aquesta nova situació s'ha conegut en poder-se examinar el teixit cerebral en viu amb l'arribada, el 1972, de la tomografia axial computeritzada i més recenment amb la tomografia per emissió de positrons PET, capaços d'oferir no només imatges clares de l'anatomia cerebral, sinó també de la seva activitat si se segueix el rastre de les substàncies químiques (neurotransmissors) a mesura que s'obren pas entre els elaborats circuits cerebrals.

Les imatges observades no només confirmen l'activitat cerebral, sinó que a més ofereixen informació i demostren els beneficiosos canvis cerebrals induïts pels nutrients, els medicaments, les hormones, l'estimulació, etc.

Els científics, mitjançant aquestes imatges, observen la quantitat de fluix sanguini que circula en una determinada zona, ja que, com més gran sigui la quantitat de glucosa del cervell que es consumeix, major complexitat i intensitat té l'activitat que s'està realitzant. Si això s'observa en un cervell madur, veiem comparativament que, per realitzar la mateixa activitat, aquest ha de treballar més, però ho pot fer.

Aquesta nova cartografia del cervell, basada en l'ativitat, permet no només de localitzar els centres cerebrals, sinó també l'optimització de l'activitat, és a dir, el "to" perfecte, a més de la canviant composició del greix de les membranes cel·lulars i de la proliferació de noves cèl·lules.

Aquests coneixements ens han permès de retirar molts dogmes que fins ara eren gairebé immutables i d'aquesta manera s'ha aconseguit demostrar, contràriament, la naturalesa sempre canviant d'aquest òrgan i que en els cervells adults poden créixer cèl·lules completament noves, base dels processos d'optimització de la funció.

Els neurotransmissors són substàncies químiques cerebrals que actuen com un sistema d'electrificació bioquímica i configuren l'essència de la memòria, de la intel·ligencia, de la creativitat i de l'estat d'ànim. Els diversos tipus de cèl·lules segreguen diversos neurotransmissors. Els agents químics del cervell actuen en llocs força específics, encara que circulen per tot arreu i poden tenir efectes molt diferents segons on actuïn.

Tenint en compte que es calcula que al cervell hi tenim cent bilions de connexions sinàptiques i que fins ara s'han identificat uns cinquanta neurotransmissors, podem fer-nos una idea de la importància que adquireix el tipus de neurotransmissor que fabriquen i alliberen les neurones i el seu destí definitiu dins del cervell.

Si això ho relacionem amb els nutrients, veiem la importància que aquests poden adquirir, ja que les cèl·lules cerebrals, per fabricar-los necessiten determinats nutrients considerats bàsics i fonamentals. Així, segons la disponibilitat d'un nutrient podrem aconseguir uns nivells i una potència determinats d'un neurotransmissor concret.

En citarem alguns, els més importants, i la seva relació amb els nutrients:

- La dopamina. És de vital importància per a la motivació física, per a la coordinació motora, etc. Un nivell baix paralitzaria la ment i un excés pot ser causa d'al·lucinacions. La dopamina es fabrica a partir de Tirosina, un aminoàcid que es troba en els aliments que contenen molta proteïna.

- La serotonina. És un dels més estudiats i és la base d'alguns fàrmacs antidepressius que funcionen precisament elevant el nivell de la serotonina del cos humà. Se la coneix com l'agent químic del benestar, perquè té un efect profund sobre l'estat d'ànim i l'ansietat; els seus nivells alts s'associen a la serenitat i l'optimisme, però també té efectes sobre àrees que intervenen en el son, el dolor, la gana i la tensió arterial. Per a "fabricar-la", les cèl·lules cerebrals necessiten un aminoàcid anomenat Triptofan. En aquest cas és interessant destacar que les dones sintetitzen la serotonina a un ritme que és la meitat del dels homes (cosa que explicaria que siguin més proclius a la depressió). Sabem també que aquests circuits s'afebleixen amb l'edat, d'aquí la presència de més depressions en la gent gran.

- L'acetilcolina. Regula l'activitat en àrees del cervell relacionades amb l'atenció, l'aprenentatge i la memòria (les persones que pateixen la malaltia d'Alzheimer en tenen nivells baixos). Aquest neurotransmissor necessita Colina, una substància que es troba concentrada en el rovell d'ou.

- La Noradrenalina. És un agent químic excitant que augmenta el nivell de resposta física i mental, aixeca els ànims. La seva producció es concentra en el locus ceruleus, "centre que també s'ha relacionat amb el plaer..."

- El glutamat. És el neurotransmissor excitant més important del cervell i de vital importància per a la formació de les connexions entre neurones, base de l'aprenentatge i de la memòria a llarg termini.

- Les encefalines i endorfines. Són opiacis endògens, que regulen el dolor, rebaixen la tensió nerviosa i afavoreixen la sensació de calma (tenen efectes negatius perquè generen dependència).

Els neurotransmissors constitueixen vies i circuits pel cervell i se'ls anomena "Rius del cervell".

Els canvis se succeeixen inexorablement durant la nostra vida. Nosaltres, al llarg d'ella ens transformem permanentment. Hi ha canvis que es produeixen de forma immediata -perceptibles- i canvis que s'esdevenen lentament -imperceptibles- fins que, en un moment o circumstància donat -per exemple, en mirar una fotografia, quan algú s'adreça a nosaltres de manera diferent-, se'ns fan palesos. Aquests canvis lents es produeixen sense l'acció de la nostra voluntat, però succeeixen inexorablement.

L'interessant d'aquest procés és que canviem però no deixem de ser nosaltres mateixos. És en aquest context que la permanència d'afectes i sentiments, així com el conrear determinades actituds, adquireix una enorme importància i és on s'inicia la reflexió i la possibilitat de saber canviar, de poder aprendre a canviar estimulant els canvis positius, utilitzant tots les mitjans que estiguin al nostre abast per a mantenir una actitud vital en clau positiva. Per això ens cal saber cap a on hem de dirigir els nostres canvis i en què consiteixen els estímuls posititus.

El progrés i els avenços científics poden ajudar-nos a trobar l'enfocament adient per a aconseguir una estimulació positiva que no només ens permeti aconseguir capacitats més vives i intenses durant més de temps, sinó que a més actuem preventivament fabricant el que s'ha anomenat "Reserva Cerebral".

A més, amb això, apareix un altre fet important: el fet d'adonar-nos dels nostres canvis i de descriure la possibilitat de situar-los en clau positiva, fa que entenguem millor els canvis que tenen lloc en els altres, cosa que ens facilita la comprensió, la comunicació, la relació i la projecció social.

Un cervell normal, en un procés de maduresa i poseriorment de vellesa, potser es comporti més lentament per a processar determinades activitats, però això pot no significar pèrdua de capacitat. Encara que moltes activitats romanguin submergides, es pot aconseguir que aflorin novament. Com?: Estimulant-nos.

Com ens podem estimular per a mantenir-nos i generar salut positiva que ens permeti disfrutar de la vida?

Fa molts anys el cardenal Spellmann va dir: "Les tres edats de l'ésser humà són: la joventut, la mitjana edat i... tens un aspecte meravellós".

La importància d'aquesta frase rau en el significat de "l'aspecte meravellós", per tal com transcendeix de l'edat i consisteix en una cosa tan subtil com adquirir una personalitat atractiva, amb encant personal, amb interès per les coses... Interès i experiència són una bona combinació; interès, experiència i activitat o projecciósocial és una situació encara més bona, perquè una persona amb interès és una persona interessant.

La frase "tens un aspecte meravellós" no és perquè sí, per tal com incorpora un desig que transforma la nostra aparença i contribueix a combatre alguns dels estereotips negatius que la societat ha fabricat i que els éssers humans ens encarreguem de perpetuar. Em refereixo a la relació que existeix entre fer-se gran i perdre capacitats, o el fet de suposar, sense fonament, que el ser jove és, en si mateix, una garantia. Però el que sap greu és que aquests prejudicis no només els tinguin les persones joves envers la gent gran, sinó les persones grans entre elles.

Per tot això pretenem actuar, no només per a aconseguir d'introduir un canvi de tendència, sinó per a contribuir que la incorporació d'anys de vida signifiqui una afirmació total amb un grau de satisfacció suficient per a crear una autoestima plena de possibilitats de present i de futur.

Estem iniciant un cicle de conferències centrades en determinats eixos d'activitats, que consistiran en tertúlies, consultes per Internet i xats.

El primer eix s'inicia amb aquesta conferència, que fa referència al marc general de totes elles i més pròpiament a l'eix orgànic, sobretot en l'estimulació cerebral.

El segon eix serà l'eix psicològic i ens mostrarà la nostra capacitat d'adaptació als canvis i com generar i augmentar la nostra autoestima.

El tercer eix farà referència als aspectes sociològics de l'entorn, a la nostra projecció en ell i a com aquest entorn ens influeix en sentit positiu o negatiu; a la importància de relacionar-nos amb els altres i a l'entorn positiu que es genera quan existeixen persones animoses, amables, etc. Esmentarem el bé que han aconseguit algunes persones que han anat a aquestes conferències i participen de les activitats, que els fan allunyar-se de la depressió i la soledat.

El quart eix farà referència a l'espiritualitat, car pensem que els valors i l'esforç per mantenir-los contribueixen a incrementar la dignitat de les persones durant el procés d'envelliment.

El cinquè eix farà referència a la sexualitat, entesa en un context d'afectivitat que pot romandre activa al llarg de la vida.

El sisè i últim farà referència a la importància de la pròpia cura, de la imatge corporal i de la moda, amb independència de l'edat i dels condicionants i les circumstàncies que li ha tocat de viure a cada persona.

Estimular el cervell i exercitar-lo és possible. De fet, vostès ja ho fan en moltes ocasions, quan acuden a aquests centres on poden participar activament i relacionar-se amb els altres, de manera que aquest cicle pretén introduir estímuls pautats que, tot combinant l'atenció i el descans, l'entreteniment i el lleure, serveixin per a motivar-los a introduir canvis positius en el seu estil de vida.

El repte d'estimular el nostre cervell per a mantenir-lo actiu i generar "reserva cerebral" ha esdevingut tan important en les societats avançades, que fins i tot es parla de crear "balnearis per al cervell", com una imitació dels balnearis convencionals per al cos.

Amb el cervell estimulat s'obté més fortalesa per afrontar els canvis i les circumstàncies. La fortalesa ens és necessària durant tota la vida: per créixer, per desenvolupar-nos, per resistir en circumstàncies adverses, etc. Però també el cervell estimulat ens donarà més flexibilitat, més capacitat de comprensió i de relació amb els altres.

Per aconseguir estimular el cervell, descobrirem un seguit d'itineraris que, sistematitzats, ens permetran d'actuar sobre determinades zones del cervell responsables d'activitats concretes.

1r ITINERARI: LES ZONES SENSIBLES DEL NOSTRE COS I EL MAPA TÁCTIL DEL CERVELL

Quan observem en el cervell l'àrea de l'escorça que registra el tacte corporal, veiem que no es correspon amb la superfície real de la nostra pell. Quan ens cuidem, reforcem aquestes àrees del cervell, que ens aporten un increment de les percepcions i de les sensacions. Gaudir dels banys de mar, prendre el sol, etc., no només genera més salut sinó que contribueix a mantenir el cervell estimulat.

En aquest itinerari destacarem la cara i les més de 200.000 expressions facials possibles. A la nostra cara no només queden reflectides les arrugues marcades pel pas del temps, sinó que també hi queden enregistrades les emocions que sentim en un moment determinat.

No pel fet de ser grans hem de deixar de cuidar-nos, d'empolainar-nos, per això donem importància a les cures.

2n ITINERARI: LA COMUNICACIÓ

Les principals àrees del llenguatge estan situades en l'hemisferi esquerre del cervell, en el lòbul temporal i els lòbuls frontals. Les àrees equivalents de l'hemisferi dret estan relacionades amb el ritme, la melodia, els gestos de les mans, etc. Aquest circuit requereix la contribució de diverses zones profundes que processen estímuls sensorials. A més, per a articular el llenguatge caldran els moviments de la llengua, la respiració, els moviments de la laringe, etc.

Els estímuls verbals i auditius seran, com es demostra ara mateix i com s'ha demostrat al llarg de la història de la humanitat, imprescindibles com a aportació i emissors excepcionals de la nostra activitat cerebral vinculada a la relació interpersonal. Com més comunicació, més relació interpersonal; com més relació interpersonal, més comunicació.

Quan parlem, realitzem una successió de moviments que, al seu torn, s'impregnaran d'emocions. Escoltar requereix posar atenció al to de veu, a la modulació i amb això detectem la situació anímica de l'altra persona, si està trista o alegre, si està distesa o enfadada, si està tranquil·la o inquieta. Quan parlem hem d'exercitar la memòria per a trobar les paraules més adients. Per tot això, les converses i les tertúlies adquireixen certa importància i no només perquè quan intervenim i hi participem projectem la nostra manera de ser i la nostra opinió, sinó perquè estimulem determinades zones del cervell molt interessants per a mantenir-nos en actiu.

3r ITINERARI: ELS ÒRGANS DELS SENTITS

El gust i l'olfacte són dos òrgans que tenen una capacitat extraordinària per a gaudir i per evocar. Evocar implica molt més que recordar, donat que ens permet de recrear situacions en el temps, en les quals incloem sentiments. Potser per això les festes, celebracions, trobades i converses tenen lloc de tal manera que hi solem incloure el menjar, les begudes i les olors, per a reforçar una sensació de benestar.

La vista, òrgan d'una importància extraordinària, ens ajuda a observar, interpretar i retenir les imatges de les coses, els objectes i les persones. Sentit d'extraordinària potència, actualment gairebé saturat amb els mitjans de comunicació, encara pot desenvolupar-se en altres aspectes, com ara la importància que li donem a la nostra imatge, l'elecció de les formes i dels colors dels nostres vestits, la contemplació en directe de la naturalesa i de l'art, els viatges, etc.

Des de la recepció de la imatge a la retina, l'estímul-impuls arriba al lòbul occipital, on és interpretat i genera emocions i sentiments, que es van incorporant al llarg de tota la vida i van fabricant records, desitjos, etc. Gràcies a l'estimulació visual incorporem tot el missatge suggerent de les imatges, cosa que ens facilita l'intercanvi i la comunicació amb els altres, en què nosaltres mateixos som emissors de missatges.

L'oïda pot ser i és estimulada tant per la veu, mitjançant les paraules articulades, com pel so, ja sigui de forma harmònica -la música- o inharmònica -el soroll.

La dosificació dels estímuls, la seva intensitat i modulació, així com la del descans, adquireixen una enorme importància a mesura que ens fem grans.

Com cuidar els òrgans dels sentits?

Els òrgans dels sentits depenen, per funcionar, d'una correcta i suficient irrigació vascular. Les artèries que els nodreixen pugen en part per la columna vertebral (artèries vertebrals) i en part són branques de l'artèria caròtida (anteriors). Per això, perquè hi hagi una bona circulació ascendent, hem d'acompanyar-la amb moviments àgils de la columna vertebral, sobretot de la columna vertebral cervical. La realització diària d'aquests moviments quan ens llevem, pot contribuir a adquirir no només agilitat mental, sinó precisió i afavorir alhora l'equilibri.

4t ITINERARI: EL SISTEMA DE LA MEMÒRIA

Tot el que fa el cervell és impressionant, però no és només el que fem allò que ens fa uns éssers tan preuats, sinó el que passa dins dels nostres caps; és la rica i altament desenvolupada qualitat de la nostra consciència, que inclou com a components: la percepció, la consciència d'un mateix, la reflexió. Precisament la qualitat de la nostra experiència variarà segons quants d'aquests components estiguin presents.

La memòria és el resultat de moltes coses diferents i moltes àrees diferents del cervell hi estan relacionades.

El lòbul temporal s'implica en les memòries a llarg termini, permanentment assentades a l'escorça. El nucli putamen és el lloc on s'emmagatzemen les memòries de procediment (com ara un hàbit, un costum, una habilitat). L´hipotaàlem està relacionat amb l'assentament i la recuperació de memòries, en particular les personals. L'amígdala podria emmagatzemar les memòries traumàtiques inconscients i el nucli caudat podria contenir els instints (entesos com a memòries genèticament codificades).

La memòria es forma quan un cànon es repeteix sovint o en circumstàncies que n'afavoreixen la codificació. El reconeixement del que ja s'ha experimentat, especialment dels estímuls sensorials, és una part important del PLAER, per això molts gustos són ADQUIRITS.

La memòria és un element clau en el procés d'envelliment. Els "tallers de memòria" n'estimulen la conservació i n'eviten la pèrdua prematura. Parlar de nosaltres mateixos, de les nostres experiències, pensar en els nostres records, en les nostres il·lusions, escoltar els altres, intercanviar i imaginar: tot això ens estimula i ens facilita estar al dia, percebre sensacions i gaudir d'emocions.

Podem trobar molts més circuits al cervell, però això implicaria allargar molt més aquesta conferència.

Per concloure m'agradaria dir-los que la biografia de cada persona és una història de vida que segueix un procés continuat que fa que cadascú de nosaltres sigui diferent. Canviem però seguim sent els mateixos. Cadascú de nosaltres és un resultat que, gràcies a l'obtenció d'energia i a la seva transformació en força vital, ens ha permès gaudir, patir, compartir, etc.; al capdavall, viure.

Aprendre a fer servir la nostra energia quotidianament, descansar, buscar la màxima qualitat de vida possible, no és només un repte sinó una possibilitat que permanentment ens permet gaudir de nosaltres mateixos i dels altres.

Hem fet un petit viatge pel cervell. En aquest "viatge pel cervell" hem pogut veure que l'ésser humà és un ésser excepcional, que pot decidir sobre si mateix, que pot actuar sobre si mateix i que, si aconsegueix estar millor amb si mateix, gaudeix més i millor amb els altres.

La disponibilitat de temps és per si mateixa un factor positiu, ja que ens permet realitzar activitats i compartir. Aquest és el nostre objectiu, compartir amb vostès un temps de qualitat.